PASSIVHAUS

Què és un habitatge Passivhaus?

Passivhaus és un estàndard de construcció que s’ha anat estenent per tot el món des dels seus inicis a Alemanya l’any 1991, d’edificis energèticament eficients, amb un elevat confort interior i econòmicament competitius respecte la construcció tradicional.

L’objectiu principal de les cases passives és obtenir elevats nivells de confort interior amb un consum energètic molt baix, contribuint així a un important estalvi del cost energètic cada dia més elevat a causa dels continus augments dels preus de l’energia.

Els criteris de disseny bàsics pretenen i aconsegueixen un aprofitament de l’energia solar i la llum natural durant l’hivern i a la vegada impedeixen una gran incidència solar durant l’estiu, que combinat amb les altes exigències tècniques i constructives a aplicar, contribueixen al gran aprofitament tèrmic absorbit a l’hivern i al seu aprofitament menor o fins i tot la seva dissipació a l’estiu.

Criteris bàsics en la construcció Passivhaus

Compacitat

Diseño Passivhaus

És la relació entre la superfície envoltant exterior i el volum que tanca. Quant major és la compacitat, menors són les pèrdues energètiques de l’edifici. Com més gran és l’edifici més gran és la compacitat i viceversa, per tant, com més petit és l’edifici més grans han de ser els esforços de disseny i construcció per aconseguir els objectius Passivhaus, sempre sense reduir la qualitat arquitectònica dels edificis.

Protecció solar

La radiació solar és la font passiva de calefacció a l’hivern, però es converteix en un inconvenient a l’estiu, per això una correcta protecció solar permet maximitzar els guanys solars a l’hivern i minimitzar-los l’estiu.

Orientació

Una orientació propícia de l’edifici minimitza la demanda energètica a través de l’impacte de la radiació solar i del vent, permetent un major aprofitament de l’energia solar per a la calefacció passiva a l’hivern. Aquest aspecte adquireix gran importància en climes amb una alta radiació solar com pot ser el cas d’Espanya.

Reflectivitat solar

Quant major és la reflectivitat de les superfícies exteriors menor és l’absorció de la radiació solar, disminuint així la demanda de refrigeració a l’estiu.

Aislamiento Térmico - Passivhaus

Un bon aïllament tèrmic continu en l’envoltant i amb un gruix adequat es millora el comportament tèrmic de l’edifici especialment a l’hivern, quan la diferència de temperatura entre l’interior i l’exterior és més gran, impedint pèrdues de calor a l’exterior.

Aquesta mesura passiva inicialment pot ser mal interpretada al considerar la “bondat” hivernal com un “perjudici” a l’estiu, no sent així al tenir previst el disseny de l’habitatge i la disminució de guanys solars mitjançant l’orientació, les proteccions solars, les reflectivitats i la ventilació nocturna.

Es pot considerar la inèrcia tèrmica com un gestor d’energia que actua com una bateria. L’optimització d’aquesta bateria, que es carrega amb la radiació solar i els guanys energètics interns i es descarrega durant la nit de forma natural (ventilació creuada) o artificial, ens ajuda a una regulació tèrmica que pot resultar molt favorable per millorar el confort interior i reduir el consum energètic. Cal tenir en compte factors com ara el clima i els usos de l’edifici per valorar la importància o indiferència d’aquest aspecte.

És en aquest punt on està  la importància de la continuïtat de l’aïllament tèrmic en l’envoltant, evitant així els temuts ponts tèrmics. Llocs on les pèrdues d’energia són superiors respecte la resta de superfície del tancament. Punts crítics també per possibles aparicions d’humitat per condensació i les corresponents floridures superficials.

Les finestres són el punt més feble de l’envoltant tèrmica o superfície de tancament de l’edifici. S’utilitzen finestres de vidre múltiple farcides de gas noble, depenent del clima, combinades amb fusteries d’altes prestacions tèrmiques. El vidre utilitzat és un baix emissiu, per reflectir la calor de l’interior de l’edifici a l’hivern, i mantenir-lo en l’exterior a l’estiu.

La selecció del vidre en funció de la seva absorció varia en funció de les condicions climàtiques, ja que pot interessar maximitzar els guanys solars a l’hivern i en altres minimitzar-los durant l’estiu.

Hem de minimitzar de manera extraordinària les infiltracions d’aire entre l’interior i l’exterior de l’edifici, punts de pèrdues energètiques indesitjades i incontrolades de calor a l’hivern i de fred a l’estiu, deixant d’aquesta manera sense efectivitat l’esforç realitzat amb l’aïllament tèrmic i la absència de ponts tèrmics.

L’hermeticitat a l’aire és un aspecte clau dins de l’estàndard Passivhaus que repercuteix de manera important en l’eficiència energètica de l’edifici, garantint el correcte funcionament i el rendiment de la ventilació de doble flux amb recuperació de calor.

L’hermeticitat de l’envoltant es comprova i certifica “in situ” mitjançant el test de Blower-Door (prova de pressurització). Aquest assaig convé realitzar-lo un mínim de dues vegades durant el transcurs del procés constructiu, per tal d’atacar els possibles punts d’infiltració i garantir l’hermeticitat del volum d’aire interior que hem de controlar per aconseguir els elevats nivells de confort propis d’una Passivhaus.

La ventilació controlada amb recuperador de calor té una grandíssima incidència en dos aspectes de gran importància. El primer és la recuperació d’energia que habitualment es llença o es desaprofita, i el segon és el fet de garantir una qualitat d’aire interior impensable en un habitatge tradicional.

La primera funció principal és la recuperació de gran part de l’energia que surt cap a fora a través de la ventilació, i es realitza quan renovem l’aire utilitzat viciat per l’activitat humana a l’interior de l’habitatge, per pre-condicionar l’aire de l’ exterior, el qual entra a temperatura superior o inferior (hivern o estiu) a la exterior existent i minimitzant així la demanda energètica de l’edifici. L’estàndard Passivhaus estableix una renovació d’aire aproximadament del 30% del volum dels espais interiors (a l’estiu pot ser major).

L’altra funció primordial de la ventilació és assegurar la qualitat higiènica dels espais interiors i garantir l’extracció d’agents a l’exterior que poden ser nocius per al cos humà o l’edifici com CO2 i altres gasos nocius com el radó, el vapor d’aigua, els components orgànics volàtils (COV) i les olors de l’activitat humana. Proporciona una major qualitat de l’aire a l’interior al tractar-se d’una ventilació constant, filtrant també, en funció dels filtres utilitzats, els pòl·lens i partícules nocives que es puguin trobar en l’aire.

Crucial en zones càlides, ja que resulta molt eficaç per a dissipar la calor absorbida durant el dia i resulta més favorable en zones climàtiques on les temperatures nocturnes baixen considerablement a uns baixos percentatges d’humitat respecte a les temperatures durant el dia.

Com es garanteix el compliment dels requisits mínims per a un habitatge Passivhaus?

El compliment dels requisits de l’estàndard Passivhaus s’aconsegueix a través de l’optimització del balanç energètic de l’edifici (relació entre guanys i pèrdues) amb l’eina de càlcul PHPP (Passive House Planning Package), amb la qual es modela i analitzen tots els components de consideració per a l’obtenció dels resultats exigibles.

És una empresa certificadora externa autoritzada la que audita i certifica la validesa dels sistemes i resultats obtinguts, així com la consecució d’aquests resultats en l’obra executada. L’obtenció real final de tots els valors mínims exigibles són els que permeten la concessió, per part de l’empresa certificadora, de la categoria Passivhaus, la seva placa identificativa i la seva inscripció en el registre d’edificis passius del món.

En funció dels valors Passivhaus aconseguits es pot aconseguir la categoria CLASSIC, PLUS o Premium, relacionats tots ells amb la disminució de les necessitats energètiques i / o l’aprofitament d’energies renovables.

Les compatibilitats existents són pràcticament totes les desitjades. Com bé s’ha dit inicialment, el concepte Passivhaus és un estàndard de construcció que no es veu limitat per aspectes de disseny, cost, aplicació de sistema d’ER (Energia Renovables), etc., simplement s’han d’adaptar per aconseguir els criteris Passivhaus.

Si i no. Les reformes sobre edificacions existents parteixen d’unes infra-condicions per aconseguir els objectius Passivhaus ja que, per exemple, aspectes com l’envoltant de base existent no té resoltes qüestions com ara l’eliminació de ponts tèrmics, orientació, compacitat o hermeticitat.

En aquests casos estan establertes unes exigències mínimes a complir, seguint els mateixos criteris que els de certificació Passivhaus, però amb objectius límits menys restrictius. D’aquesta forma s’aconsegueix també un habitatge de consum gairebé zero (Nearly Zero Energi Building – NZEB) amb certificació i segell ENERPHIT.

Projectes Passivhaus

Descobreix els projectes Passivhaus de Byko, pioners a Espanya en aquest concepte de construcció

Habitatge unifamiliar aïllat a Girona

Per certificar Passivhaus.
Incorpora també aplicació d'Energies Renovables extres.

Habitatge unifamiliar en testera al Maresme

Per certificar Passivhaus.
Incorpora també aplicació d'Energies Renovables extres.

Habitatge unifamiliar aïllat a Bestué

Per certificar Passivhaus o Enerphit.
Amb aplicació d'Energies Renovables i autosuficiència elèctrica.

Vols enviar-nos una sol·licitud de pressupost?